Sheriff Walt Longmire | llibres 1 a 3
Novel·la negra americana ambientada en l'Oest d'ara mateix
Necessitava evasió i jo la trobo a les novel·les de pitos i serenos, novel·la negra en diuen. Així que vaig començar la saga d’en Craig Johnson protagonitzada pel Walter Longmire, xèrif de l’imaginari comtat d’Absaroka, Wyoming. Fa 24 anys que és al càrrec electe i dubte entre si presentar-se o no a una altra reelecció. És un vidu encara en bona aparença que té la filla gran treballant d’advocada a Filadèlfia així que es mou pel poble fent la seva feina i gaudint tot el que pot de la vida. El seu millor amic és el xeiene Henry Ós Dempeus que, tot i no ser el seu ajudant, l’acompanya amunt i avall i li dóna un cop de mà.
Fría venganza
Fitxa
| Títol | Fría venganza |
| Autor | Craig Johnson |
| Traductora | María Porras Sánchez |
| Editorial | Ediciones Siruela, 2012 |
| Sèrie | sheriff Walt Longmire, núm. 1 |
| Pàgines | 408 |
Comentari
En aquest primer llibre de la sèrie l’autor ens presenta al xèrif protagonista i als personatges secundaris. Coneixem al xeiene Henry Ós Dempeus que regenta un bar i que es coneixen amb el xèrif des de la primària. La Vic, l’ajudant del xèrif, una noia llesta casada amb un enginyer a qui ha seguit per feina des de Filadèlfia i la Judy, l’eterna secretària que fa anar l’oficina.
El cas comença quan apareix mort un dels tres joves que varen abusar d’una noia índia i que varen sortir pràcticament absolts del crim. En un lloc tan petit on tothom es coneix les sospites saltes de l’un a l’altre amb gran rapidesa i tothom té causes pendents amb els altres. Mentrestant el xèrif vol reprendre una antiga relació amorosa amb una amiga de tota la vida que ha tornat al poble, però l’aparició d’altres cadàvers li impedeix aconseguir-ho.
El llenguatge és brillant tant en els diàlegs com en les descripcions del paisatge i el temps hivernal del país. L’acció és contínua i amb prou feines s’atura en cap punt del llibre. Finalment, el desenllaç no deixa de sorprendre i és d’agrair el tancament de totes les subtrames del cas. Un bon començament per a una llarga sèrie.
Valoració
★★★★★
Una muerte solitaria
Fitxa
| Títol | Una muerte solitaria |
| Autor | Craig Johnson |
| Traductora | María Porras Sánchez |
| Editorial | Ediciones Siruela, 2013 |
| Sèrie | sheriff Walt Longmire, núm. 2 |
| Pàgines | 312 |
Comentari
El segon llibre de la sèrie transcorre durant l’hivern al mateix poble de Wyoming colgat per la neu. Mari Baroja, una anciana basca (hi ha força descendents de bascos a Wyoming perquè hi van anar a treballar de pastors a finals del segle XIX i principis del XX) que viu a la residència d’avis apareix morta sense signes de violència. Tot i això, en Lucian Connally —el seu veí d’habitació i antic xèrif del poble— diu que ha estat assassinada, així que en Longmire crida al forense perquè li faci l’autòpsia. Els resultats, juntament amb les memòries d’en Lucian, exposen un vell cas de maltractaments i un de no tan vell d’ambició per la terra amb explotació de gas.
En aquest volum pren més importància l’ajudant del xèrif, la Vic, ja que pren un paper determinant en la investigació així com en el mestratge d’un nou ajudant de xèrif també d’ascendència basca, en Santiago Saizarbitoria. Hi ha un nou intent de romanç del xèrif, però l’autor no el desenvolupa i queda una mica marginat de la trama. La que també apareix és una néta de la morta, la Lana Baroja, una cuinera formada al País Basc nord que obre un forn de pa i pastisseria al poble i que es veu embolicada amb la trama. El Henry Ós Dempeus segueix ajudant al xèrif de forma desinteressada simplement per la vella amistat que els uneix i per la participació dels indis en la trama.
De nou una bona descripció de l’ambient que et transporta al cru hivern de l’Oest i d’uns personatges molt humans que hi han de sobreviure. Hi he trobat a faltar més informació sobre la comunitat basca, però pel poc que escriu ja ens en podem fer una certa idea.
Valoració
★★★★★
Castigo para los buenos
Fitxa
| Títol | Castigo para los buenos |
| Autor | Craig Johnson |
| Traductora | María Porras Sánchez |
| Editorial | Ediciones Siruela, 2014 |
| Sèrie | sheriff Walt Longmire, núm. 3 |
| Pàgines | 304 |
Comentari
Tercer llibre de la saga, però que no passa a Wyoming sinó a Filadèlfia on Henry Ós Dempeus ha d’exposar una col·lecció de fotografies antigues de nadius americans i el xèrif Longmire aprofita el viatge en cotxe per anar a veure sa filla que hi treballa d’advocada. Sembla que el Circ de l’Oest hagi arribat a la ciutat perquè tant en Henry com el xèrif van vestits i cofats com a Wyoming.
La trama és molt més urbana que en els dos llibres anteriors, ja que implica un ajudant del fiscal cessat per estar embolicat amb tràfic de drogues, uns traficants, i un parell d’advocats, un d’ells el xicot de sa filla. La filla ha entrat en coma a causa d’una empenta que algú li ha donat i que l’ha feta caure per unes escales i esberlar-se el cap. Així que es passa la novel·la a l’UCI en estat de coma. Mentrestant son pare es dedica a investigar el cas amb l’ajut bastant secundari de la policia de la ciutat on treballa tota la família (pare i germans) de la Vic, l’ajudant del xèrif. La mare de la Vic fa un paper d’estrassa perquè no queda clar si es vol embolicar amb en Longmire o li cuida la nena a l’hospital. A més, la troca s’embolica quan la Vic ve del poble i li tira la canya al xèrif amb la mare pel mig.
És una bona novel·la amb una trama interessant, tot i que una mica suada. No m’ha agradat tant com els dos llibres anteriors perquè sembla que ha perdut la frescor de les pastures de Wyoming i els personatges queden com fora de lloc. La intrusió de la història d’amor tampoc acaba d’encaixar bé i sembla forçada, podria haver anat d’una altra manera.
El pròxim llibre de la sèrie que em llegeixi m’asseguraré que passa a l’Oest, que és el que veníem a buscar, oi?
Valoració
★★★★☆
