El retrat de matrimoni
Un matrimoni de conveniència entre un home i una adolescent al renaixement italià
Fitxa
| Títol | El retrat de matrimoni |
| Autora | Maggie O’Farrell |
| Traductor | Marc Rubió Rodon |
| Editorial | L’altra editorial, 2023 |
| Pàgines | 416 |
Comentari
Novel·la històrica molt ben narrada i que manté la intriga al llarg (bastant llarg) desenvolupament de l’obra. Tracta de la vida i boda de Lucrècia, una noia florentina de la casa Mèdici que és casada a 15 anys amb el Duc de Ferrara. Era sa germana Maria qui estava destinada a aquest casament polític, però la mort fa que sigui la següent filla qui hagi de complir el tracte entre els dos ducs.
El llibre comença cap al final de la història amb la percepció de la Lucrècia que el seu home la vol matar. En els següents capítols, i a base de salts enrere, anem coneixent la vida de la Lucrècia a la Florència dels ducs en el moment del seu clímax. Es tracta d’una noia més interessada en l’observació del seu entorn i en el dibuix que en la política, les intrigues del poder o el casament. Però la vida, malgrat la seva disconformitat, la duu a un casament emparaulat amb un complet estrany i amb una formació nul·la sobre el seu paper com a duquessa.
La vida de casada no és precisament per tirar coets. El marit té una doble personalitat i tant pot ser amable i encantador com tallant i autoritari amb ella i la seva família. La té contemplada perquè se centri en la seva finalitat a la vida: donar fills al duc de Ferrara. Tanmateix, sembla que ell és estèril perquè és als finals de la vintena i no ha tingut mai ni un bastard, però evidentment ell no ho reconeix i la culpable ha de ser ella.
És interessant veure el tractament que tenia la dona en aquell món eminentment classista i masculí. El llibre retrata també una pila de personatges i podem veure que cadascú té un paper assignat en la vida i no es planteja de canviar-lo ni subvertir l’ordre establert. Bé, potser sí que hi ha algú disposat a fer alguna entremaliadura, però és l’excepció.
Un llibre un xic llarg, però que es llegeix fàcilment. Cal reconèixer l’habilitat de l’autora per mantenir sempre una tensió amb els personatges i fer avançar la trama fins al desenllaç final. El fet que cada capítol tingui una localització i una data ajuda força al lector a situar-se en cada moment en el punt de la narració en què es troba perquè els salts endavant i endarrere poden complicar una mica el seguiment del fil.
Valoració
★★★★★
