Nuestra parte de noche
Una història complexa que mescla la literatura de terror amb el terror real de la dictadura argentina
Fitxa
Títol | Nuestra parte de noche |
Autor | Mariana Enriquez |
Editorial | Anagrama |
Sèrie | Narrativas hispànicas núm 636 |
Pàgines | 667 |
Comentari
Una obra complexa, llarga, que va endavant i endarrere en el temps i ens explica una història fantàstica barrejada amb una altra història real.
La història fantàstica, en realitat de terror lovecraftià, va dels membres d’una secta demoníaca —l'Ordre en diuen— que adoren l’Obscuritat, l’alimenten i en volen treure el secret de la vida eterna. Per aconseguir-ho necessiten un mèdium, algú que faci de pont entre el món real i l’altra banda i aconsegueixi sostreure el secret que els donarà encara més poder tot i que constantment posa en perill la seva vida.
La història real va del fill d’un d’aquests mèdiums, en Gaspar. En els primers capítols és un nen que el seu pare vol protegir de la secta perquè la seva mare ha mort. Més avançat el relat el noi és un adolescent que viu amb els amics en un barri residencial on res fa sospitar que pugui passar res malèfic. Però passa, desapareix una amigueta d’en Gaspar en una casa del veïnat quan hi entren a la cerca del pare d’ella que va desaparèixer durant la dictadura.
Per protegir el noi de l’Ordre, el pare fa tots els possibles perquè passi desapercebut i no el localitzin, però és una lluita sense treva i ell, malalt crònic, acaba morint. Aleshores el noi, que ha perdut l’amiga i el pare, entra en crisi i té un brot psicòtic. L’oncle, que se’n fa càrrec a petició de son germà el pare d’en Gaspar, fa tot els possibles perquè es curi: medicació, ingressos hospitalaris, tractaments psiquiàtrics, etc. Finalment, i amb el pas del temps el noi se’n surt i segueix creixent i transformant-se en un jove inquiet però valent.
Al final del llibre totes les peces encaixen i, quan la secta troba en Gaspar, ell és prou madur per trobar la manera de sortir-se de la situació.
És un llibre que costa de començar, però que quan hi ets et va arrossegant en la història. Potser hi ha certs punts repetitius, escenes balderes que no aporten gaire cosa més a la narració i et fan difícil de continuar, però el relat val la pena de ser llegit malgrat la dificultat i l’excessiva longitud.
Valoració
★★★★☆