El duelo
Un spin-off de la sèrie Erlendur, el policia islandès
Fitxa
Títol | El duelo |
Autor | Arnaldur Indriðason |
Traductor | Fabio Teixidó |
Editorial | RBA |
Sèrie | Erlendur |
Pàgines | 352 |
Comentari
Novel·la negra islandesa en estat pur. En aquesta ocasió, però, el protagonista no és el vell Erlendur sinó la Marion, la seva antiga cap. L’acció passa als anys de la guerra freda entre americans i russos i té com a escenari la Reykjavík de 1972, quan tingué lloc el Campionat mundial d’escacs entre en Bobby Fischer i en Boris Spassky.
A aquell duel (d’aquí el títol) hi assistiren representants de totes les potències mundials i aquí l’habilitat de l’autor juga un paper important perquè barreja novel·la negra amb espionatge, sense solució de continuïtat.
Retrata, a més, el personatge de la Marion, una dona amb problemes de salut i una infància molt difícil, però que finalment es converteix en una dona forta, tot i que solitària. L’amor no li somriu i les relacions socials la deixen indiferent, fets ambdós que la fan tancar en sí mateixa i convertir-se en una work-alcohòlica.
El fil argumental és la investigació d’un crim inexplicable, però hi van apareixent flaix-backs que ens dibuixen la personalitat de la Marion des de l’infantesa fins al present i en spermeten entendre-la un xic més.
Una gran novel·la que no et deixa anar fins al final, perquè hi ha una darrera picada d’ull.
Valoració
★★★★★