Mares i fills
Una visita a la mare és l'excusa per reviure el passat
Fitxa
Títol | Mares i fills |
Autor | Theodor Kallifatides |
Traductora | Montserrat Camps Gaset |
Editorial | Galaxia Gutemberg |
Pàgines | 176 |
Comentari
Una novel·la curta, però on s’hi expliquen moltes històries familiars. L’autor, que ha viscut molts anys a Suècia, torna a Grècia per veure la mare. L’acció passa durant la setmana que s’hi està abans de tornar-se’n i s’hi conta la relació de l’autor amb l’anciana mare i el germà.
La part del pare, ara ja mort, la narra a través de la lectura d’un document que deixà escrit on detallava la seva biografia. L’autor, en repassar-la, demana algun aclariment a la mare i, així, acaba reconstruint la història familiar des de l’avi fins a l’actualitat. Una bona passejada per la història de Grècia (i d’Europa) des de finals de segle XIX fins després de la 2a Guerra mundial. Hi exposa l’expulsió dels grecs de Turquia, el retorn a una Grècia que no coneixien, les penúries que han de passar, el feixisme, els camps de concentració i, a la vellesa, una certa tranquil·litat.
També explica com el pare es casà amb una noia ben jove, la mare. El protagonista li pregunta el perquè i ella no sap trobar-hi més que avantatges. En una situació tan dura com la que vivien, qualsevol millora era una gran millora.
Molt interessant també l’explicació de la relació del fill, l’autor, amb la mare. Una dona que crià 3 fills en unes condicions gens fàcils i que tot i els 92 anys, encara cuida d’ell com si fos un noi. El retrobament amb la mare és el retrobament amb la infància i la joventut i és plàcid i fluid com si els anys no haguessin passat.
Una primera lectura d’aquest autor del qual en vull llegir més coses.
Valoració
★★★★★