Loxandra

Fitxa

Títol	Loxandra
Autor	Maria Iordanidu
Traductora	Selma Ancira
Editorial	Acantilado
Sèrie	Narrativa del Acantilado núm. 301
Pàgines	256

Comentari

Aquesta fou la primera novel·la que escrigué na Maria Iordanidu a 65 anys per satisfer les ànsies dels seus amics per saber-ne més de la seva història familiar. I se’n sortí tan bé que després en va fer quatre llibres més.

En aquest explica la història de la seva àvia, la Loxandra, una habitant de la Constantinoble grega a cavall de mitjan segle XIX i principis del XX. Es tracta d’una dona que es casa gran, ja amb 30 anys, després d’haver cuidat dels germans petits i del pare. Ho fa amb un vidu que té quatre fills, 3 nois i una noia, la petita, que encara no ha après a parlar. És un casament consensuat i ella ja d’un bon principi s’estima els fillastres que, tret d’alguna entrebancada inicial, l’estimen com a mare. Més endavant té els seus propis dos fills, un noi i una noia, i la major part de la novel·la ens explica les relacions amb ells, com creixen i es busquen el propi destí i amb la família estesa (cosins i altres parents).

Si primer s’ocupa dels fills petits, més endavant s’ocupa dels fills ja grans i, finalment, de la seva néta Ana (se suposa que és l’autora). Com l’àvia Loxandra posa seny en les decisions precipitades de la filla petita i així fa feliç la néta. Aquest és el leitmotiv de l’existència de Loxandra: fer feliç els altres. Tot i això, ella no es descuida i també gaudeix per poc que pot dels petits plaers de la vida.

Un llibre on es repassa la vida i el pensament d’una dona normal i corrent, dels seus sentiments envers la família, de les creences religioses, de la seva ignorància en termes de política (tot i que no insensible al que passa a la gent d’altres comunitats del seu veïnatge) i de com encarar la vida amb optimisme.

Un llibre amable que, tot i l’humor que desprèn, no deixa de tocar temes delicats que ens fan rumiar sobre el pas de les persones per aquest món.

Valoració

★★★★☆