Lágrimas en la lluvia
Ciència ficció que no amaga l'origen
Fitxa
Títol | Lágrimas en la lluvia |
Autor | Rosa Montero |
Editorial | Seix Barral-Planeta 2015 |
Pàgines | 476 |
Comentari
Aquest mes al Club de lectura toca llegir aquesta novel·la i he fet un esforç per separar l' autora de l’obra i intentar llegir-la i comentar-la sense idees preconcebudes. Llegida està, a veure com m’explico, ara.
És una novel·la de ciència-ficció policíaca. La protagonista, una replicant en el sentit bladerunnerià de la paraula, és una detectiva privada que ha d’aclarir un cas complex que inclou alguns suïcidis sospitosos i assassinats. La trama de l’obra està prou ben travada i hi apareixen els personatges secundaris necessaris i suficients per fer que la lectura sigui entretinguda i avanci sense presses, però tampoc s’encanta.
Pel que fa a la part de la fantasia no és molt original, però barreja amb mesura els ingredients típics de la ciència-ficció (robots, replicants, invents tecnològics, alienígenes…) i el resultat és prou interessant. La pega és que de tant en tant, en un món fantàstic del futur, apareixen referències a carrers o barris del Madrid actual que, la veritat, trenquen completament la màgia del relat.
Potser més interessant és la relació de la protagonista amb la vida i la mort. Representa que els replicants tenen una vida curta, uns deu anys, i ella que n’és conscient malda per trencar aquesta maledicció. Però és un pensament que arrossega tot el llibre i que la marca profundament.
Valoració
★★★☆☆