La dama de Reykjavík
Una carrera contrarrellotge abans la inspectora Hulda no es jubili
Fitxa
Títol | La dama de Reykjavík |
Autor | Ragnar Jónasson |
Traductora | Marta de Bru de Sala |
Editorial | Labutxaca |
Sèrie | Inspectora Hulda núm. 1 |
Pàgines | 320 |
Comentari
Amb aquesta novel·la en Ragnar Jónasson inicia una sèrie que té per protagonista la inspectora Hulda Hermannsdóttir que, tot i ser de les millors del seu departament, sempre ha quedat fora dels ascensos que s’han endut els inútils i penques dels seus companys policies masculins. Li tenen ganes, vaja, així que el seu cap la retira anticipadament en un parell de dies per continuar fent i desfent al seu gust i els dels seus subordinats llepaculs. Ella, però, fa una única demanda: que la deixin investigar el darrer cas que consisteix a aclarir la desaparició d’una noia russa demandant d’asil polític a Islàndia.
Aquest termini tan curt de temps li dóna a la trama un extra d’acció que d’altres novel·les que he llegit d’en R. Jónasson no tenien. Podria dir que és de les més americanes que ha escrit i n’he comentat diverses de la sèrie Islàndia negra: La nit eterna , Boira a l'ànima , etc. A més hi ha una interessant barreja entre la vida professional de la Hulda i la seva vida personal perquè un fet del seu passat l’ha influïda molt en el seu present i en la cerca d’una vida millor. Hi ha, doncs, la lluita entre voler retirar-se pel cansament acumulat de molts anys de serveis poc agraïts i el fet de continuar amb l’activitat que tant l’ha absorbit i que li reca haver de deixar tan sobtadament. L’acció no decau ni cap al final, que és força sorprenent.
Resumint, un llibre que s’aparta una mica del relat d'Islàndia negra i que acosta l’autor a la cruesa de l' Arnaldur Indriðason amb la sèrie sobre l’Erlendur (vegeu per exemple El duelo ) i que val la pena llegir. Hi ha una segona novel·la de la sèrie que algun dia començaré a veure si aquesta bona impressió no decau. Ja us explicaré.
Valoració
★★★★★