A casa teníem un himne

Fitxa

Títol	A casa teníem un himne
Autora	Maria Climent
Editorial	L’altra editorial
Pàgines	201

Comentari

Aquest és un llibre d’aquells que si comences no el pots deixar fins a acabar-lo. Una gran novel·la de la Maria Climent a qui coneixia només per la seva participació en el pòdcast de llengua Tenim paraula . És protagonitzada per tres dones: l’Espe —la mare vídua que, un pic les filles grans s’independitzen, va marxar a la Toscana— la Remei, la filla gran, i la petita, la Margarita.

La narració va canviant de veu, però sense alterar la seqüència de la narració. En cada moment és una de les tres veus qui explica el que els està passant a les tres, que no és poc. La Remei, amb una bona feina, un marit i un fill que l’estimen, es troba amb una sorpresa i no sap per on tirar. Per això decideix recollir sa germana petita, que viu una vida que no li fa gens el pes, i se’n van a veure sa mare a Itàlia per parlar i reflexionar.

La mare, que tot i estimar-se-les força, no ha estat per elles en els darrers quinze anys les rep amb una certa fredor tot i saber el punt on es troba la Remei. Finalment, es veu obligada a explicar el seu secret a les filles que es queden ben parades. Aquesta revelació fa prendre més de pressa un determini a les dues filles, cadascuna amb l’objectiu de ser felices i deixar de banda convencionalismes.

El que podria semblar el final de la trama (què més pot passar, si ja som a mig llibre?) no és més que un punt de partida per la segona part on es desenvolupen en paral·lel el resultat de les decisions de les germanes, amb punts de contacte inclosos. Al final es va resolent la trama, tot i que el final no deixa de sorprendre.

Malgrat la seriositat de la història, l’autora ens l’explica amb una mirada entre un xic desimbolta, irònica i seriosa.

Molt interessant la novel·la i un gran descobriment el d’aquesta autora. Val la pena llegir-la i gaudir-la.

Valoració

★★★★★