El parque de los perros
Una novel·la sobre els problemes a la Ucraïna d'abans de la guerra
Fitxa
| Títol | El parque de los perros |
| Autora | Sofi Oksanen |
| Traductora | Laura Pascual Antón |
| Editorial | Salamandra |
| Pàgines | 416 |
Comentari
L’acció passa entre Ucraïna i Finlàndia, però on se centra la trama és en la Ucraïna d’abans de la guerra. Hi surten tots els ingredients que, més endavant, han sortit a la llum: un país on la corrupció és encara més important que a Espanya, una minoria molt rica (ara en diuen oligarques) que fa i desfà, una població empobrida que només pensa a sobreviure fent la viu-viu després del fiasco del “comunisme” i la desfeta de la producció socialitzada. També hi ha unes lleis laxes que ningú es preocupa massa de fer complir i que deixen uns forats que utilitzen els aprofitats per fer diners, molts diners.
En aquesta situació un dels negocis més lucratius és el de la gestació subrogada que atreia cap a Ucraïna un bon nombre de parelles que no podien tenir fills i allà els aconseguien. La clau d’aquest negoci és doble: per una part la legislació permissiva i, per altra, el fet que els nens que naixien eren ben rossos i blanquets.
La protagonista, una exmodel que retorna a casa, treballa per a una agència de gestacions subrogades: busca donants entre les noies pobres, però sanes i les posa en contacte amb les parelles que volen tenir fills per aquest sistema. Tot sembla molt net i d’un tracte comercial fred i correcte, però ai las!, la natura sempre va per sobre. Una noia que havia gestat una nena al cap del temps la vol recuperar i la protagonista ha de fer els possibles perquè això no passi. Al seu torn, ella mateixa ha hagut de fugir a Finlàndia (on viuen els nens subrogats) i ocultar-se de la màfia de l’agència.
Una novel·la molt crua, on afloren els sentiments més bàsics: l’instint maternal, l’ànsia de sobreviure, la de tenir una vida un xic millor… Narrada amb anades i vingudes del passat al present en algun punt es fa un xic difícil d’entendre, però finalment se’n pot treure perfectament l’entrellat. Imprescindible per conèixer aquesta part de la història contemporània.
Valoració
★★★★★
