M'enterro en els fonaments
L'enfrontament entre un pare i un fill és molt més dur en plena dictadura
Fitxa
| Títol | M’enterro en els fonaments |
| Autor | Manuel de Pedrolo |
| Editorial | Sembra llibres, 2018 |
| Pàgines | 272 |
Comentari
Interessant novel·la negra on l’acció és narrada en paral·lel pels dos protagonistes. Un és el pare, un metge benestant amb unes idees molt tradicionals i conservadores, i l’altre son fill. El fill és un jove universitari embolicat amb les lluites estudiantils dels anys seixanta (del segle passat) que descobreix a més a més de la política, la vida, les dones i el crim.
L’acció transcorre en una Barcelona fosca, grisa, però tranquil·la, sense els turistes que ara l’ofeguen i on el català és la llengua d’ús normal tret de les instàncies oficials. Fins i tot el llenguatge popular i xava és català. Cal dir que l’autor, en Manuel de Pedrolo , tenia un gran domini de la llengua i era un independentista avant la lettre, per la qual cosa evità l’ús del castellà. Estic segur que en l’actualitat, si algú escrivís una obra com aquesta, la farciria de castellanades i de castellà.
La narració que fa el pare és plena de pensaments i descripcions, amb prou feines hi ha diàlegs. En canvi, la del fill és molt més àgil i farcida de converses entre els diferents personatges. Amb aquesta doble narració ens adonem de com veuen la vida i solucionen els problemes els personatges i afloren llurs misèries.
Una bona novel·la que no ha perdut actualitat amb el pas del temps (va ser escrita el 1962) que es gaudeix tant per la trama com per la manera com està explicada.
Valoració
★★★★☆
