Expiació

Fitxa

Títol	Expiació
Autor	Ian McEwan
Traductora	Puri Gómez Casademont
Editorial	La butxaca Anagrama
Pàgines	512

Comentari

Una llarga (massa, pel meu gust) novel·la que explica les interioritats d’uns personatges anglesos des de l’albada de la II Guerra fins a l’actualitat, quan en narra el desenllaç. Tracta d’una família benestant que viu en una mansió al camp composta per un pare mig absent, una mare malalta i tres fills: el noi gran, Cecilia —la filla gran d’uns vint anys— i la petita Briony de tretze. En una trobada familiar amb un amic, en Marshall, hi assisteixen també els cosins dels xiquets: la Lola, una adolescent amb ganes de ser gran i els dos bessons d’uns vuit anys. També hi conviden al fill de l’assistenta, en Robbie, un intel·ligent jove que les té a totes enamorades.

El llibre té tres parts de longitud decreixent. En la primera se’ns presenten els personatges principals amb un detall excessiu. Veiem que la Cecilia està secretament enamorada d’en Robbie i quan s’hi embolica i són descoberts per la petita Briony, aquesta no acaba d’entendre el que passa i fantasieja amb la figura d’ell. A la nit els bessons desapareixen i tots han de cercar-los, aleshores s’esdevé que la cosineta, la Lola, és violada per una figura imprecisa que la Briony jura i perjura que és en Robbie el qual, finalment, és detingut i tancat a la presó.

A la segona part en Robbie, un cop completa la seva condemna, pren el protagonisme i explica la retirada dels anglesos del nord de França a causa de la invasió alemanya. Una narració detalladíssima de tots els horrors de la guerra amb membres humans dispersos a cada pàgina i un patiment extrem dels homes i dones que miren de fugir sota el foc enemic. Una mica gore.

A la tercera part se’ns hi mostra com es preparava Londres per a la rebuda dels combatents ferits que fugien de França. Ara la protagonista és una jove Briony que, amb el pas dels anys, ha madurat i s’ha adonat del mal que va fer acusant sense fonament en Robbie de l’atac a sa cosina. Estudia per a infermera, com sa germana Cecilia, i mira d’expiar el seu comportament.

El que podria ser una història de dues-centes pàgines es converteix en un volum de més de cinc-centes amb unes descripcions exhaustives, a vegades repetitives i amb expressions de pensaments que no ajuden a avançar en la trama. Resumint, una novel·la correcta amb moments en què es fa pesada i que demanen una lectura en diagonal. Tot i això, la història és versemblant i els personatges queden molt ben dibuixats.

Valoració

★★★☆☆