Isla Decepción
Una novel·la austral que pot dur alguna decepció
Fitxa
Títol | Isla Decepción |
Autor | Paulina Flores |
Editorial | Seix Barral |
Pàgines | 360 |
Comentari
A vegades llegint la contraportada d’un llibre ens fem unes il·lusions que, en acabat, no es compleixen. Hi hem posat unes expectatives massa altes i en la realitat no hi arriba. Això és el que m’ha passat amb aquest llibre: llegint la ressenya esperava molt més, una novel·la plena d’aventures patagòniques en un ambient inhòspit, amb personatges durs com el clima i amb emocions desfermades. No ha estat així.
Tot i que per a mi hi havia material per a fer una gran obra, el que he llegit m’ha deixat bastant indiferent. A l' Estret de Magallanes Lee, un mariner coreà, escapa d’un vaixell-factoria on vivia esclavitzat a la feina i és recollit i amagat per Miguel —un home que viu a Punta Arenas— que es nega a lliurar-lo a les autoritats i el té amagat a casa esperant que es refaci del tràngol per ajudar-lo a escapar a l’Argentina. En això que arriba Marcela (la filla de Miguel) a passar el Nadal fugint d’un desengany amorós.
Ja ho tindríem, oi? Ja hi ha material per a construir una novel·la que pot ser més aviat romàntica o d’acció o del que vulguem perquè hi ha tots els elements per triar. Doncs no, no va ni cap una banda ni cap a l’altre. S’embolica en situacions molt concretes i detallades (massa) i la trama no avança, és més, enceta una subtrama que podria donar molt de joc —la relació dels xilens amb els maputxes — però hi renuncia i et deixa amb la mel als llavis. Finalment abandona el realisme i s’embranca amb unes fantasies i somnis que no saps on van a parar.
Una llàstima, una obra que hagués gaudit força i que al final he acabat per veure si en treia l’entrellat, i no ha estat així.
Valoració
★★☆☆☆