Personas decentes

Fitxa

Títol	Personas decentes
Autor	Leonardo Padura
Editorial	Tusquets
Sèrie	Mario Conde número 10
Pàgines	448

Comentari

Diu l’autor que ha volgut fer una novel·la negra on tingui més pes la trama detectivesca que en llibres anteriors. Potser sí que ho és —de fet hi ha dues trames criminals a investigar— però jo no deixo de gaudir de les descripcions de la societat cubana que fa en Padura i que permeten entendre què passa en aquella illa.

El protagonista, Mario Conde, ha deixat ja la policia, però, tot i això, li demanen ajuda perquè estan sobrepassats de feina per la visita de l’antic president americà Obama a L’Havana i el concert dels Rolling Stones que vindrà a continuació. L’ajuda consisteix a donar un cop de mà en la investigació de l’assassinat d’un antic censor del règim que va literalment destrossar la vida d’alguns joves artistes que despuntaven en aquell moment. No content amb això, els robà les obres d’art i ara, a la vellesa, se les anava venent per mantenir l’elevat nivell de vida que porta en el “paradís socialista”.

En aquestes circumstàncies la investigació s’adreça cap als vells damnificats, és clar, i més quan apareix un altre cadàver (el del gendre del primer mort) amb signes d’haver sofert el mateix tipus d’assassinat i d’amputacions. Aquest individu també havia tingut responsabilitats polítiques en els temps més durs del règim.

La novel·la retrata com la societat cubana es va espavilant com millor pot per viure i sobreviure en un moment de relativa obertura política cap al veí americà que sembla prometre alguna alenada de llibertat. Si més no, molts cubans han pogut sortir del país i aterrar a la propera Florida d’on fins i tot alguns pensen a tornar a l’illa.

També m’ha xocat la tolerància del règim cap als estraperlistes i mafiosos, que maneguen molts diners, en comparació amb la misèria imperant en la societat on el tot poderós estat havia de fer-se càrrec de les necessitats de tota la població. Evidentment, això no passa i és un campi qui pugui econòmic on tothom va trampejant les dificultats com millor pot, sigui continuant treballant quan hauria d’estar jubilat, sigui muntant petits negocis clandestins, com els “sabores” o restaurants privats clandestins amb preus altíssims.

Val la pena llegir sempre en Padura, però amb la maduresa es fa imprescindible.

Valoració

★★★★★