Dames invisibles. Quatre contes de fantasmes

Quan el que fa més por no són els fantasmes

Índex

Fitxa

portada
Títol Dames invisibles. Quatre contes de fantasmes.
Autores Mary Elizabeth Braddon, Edith Nesbit, Mary E. Wilkins Freeman, Mary Shelley.
Traductor Edgar Cotes
Editorial SECC, 2021
Pàgines 95

Comentari

He posat aquest llibre en l’etiqueta de Narració perquè a Terror em sembla que en l’actualitat no hi encaixaria. Inclou quatre contes de fantasmes i apareguts que en el seu moment, a principis del segle XIX, devien fer molta por, però que ara, amb el pas del temps i després d’haver llegit i vist tot el que hi ha sobre el tema, fan més aviat somriure.

Sembla que la intenció de l’editor era mostrar la qualitat literària de les autores, tan poc valorades en aquell temps. Se’n surt, la veritat és que els contes no tenen res a envejar a altres escrits per homes. Són àgils, ben estructurats i aconsegueixen crear el clima de suspens necessari.

Potser el que crida més l’atenció ara mateix, però, és el tractament que rebia la dona en aquells temps. Tot i ser relats on els protagonistes són de classe acomodada, el tracte envers les dones, pel sol fet de ser-ho, és força denigrant. Així, per exemple, en el primer relat (El rostre en el mirall) el marit de la protagonista va a veure son germà que acaba d’enviudar de la seva muller, que era germana de la protagonista. I a l’enterrament se n’hi va sol, deixa la dona —germana de la morta— a casa. PQC?

Un llibre testimonial sense massa interès tret de l’històric.

Valoració

★★★☆☆