El club del crim dels dijous

Fitxa

Títol	El Club del Crim dels Dijous
Autor	Richard Osman
Traductora	Núria Parés Sellarés
Editorial	Columna
Pàgines	448

Comentari

Una novel·la llarga, però que no vols que s’acabi. La raó és que planteja com un grup de jubilats ajuden la policia a resoldre uns crims que tenen lloc amb relació a la seva residència. Aquest plantejament, que sembla un xic suat, serveix per anar dibuixant els personatges, tant els protagonistes com els secundaris, amb trets ràpids i definits alhora que es reflecteix la societat anglesa d’aquest principi de segle XXI.

En alguns llocs l’he vista classificada com a humor tot i que jo no ho faria perquè no fa riure. És cert que el tractament és molt amable, els protagonistes són encantadors i pot fer somriure alguna descripció perquè et fa pensar en algú que coneixes, però en cap cas seria humorística. Al contrari, si t’ho penses fredament, relata una sèrie de vides tristes o desgraciades que acaben de la mateixa manera que van ser. O altres vides de personatges ara plenes d’alifacs allà on abans hi havia una personalitat forta i amb empenta. La vellesa, i la jubilació, no són èpoques daurades com alguns volen fer creure, sinó una baixada més o menys costeruda que ens durà cap a l’inevitable final.

L’habilitat de l’autor consisteix a fer-nos pensar que la solució dels crims és immediata, però ho estronca i, amb un gir de guió, desfà el que ja teníem al cap. D’aquesta manera ens fa avançar amb giragonses al llarg de la investigació dels crims per, finalment, proposar-nos la solució. Pel camí queden tot d’històries tristes i de personatges que han patit força.

Valoració

★★★★☆