El mètode Catalanotti
Un nou cas del comissari sicilià Salvo Montalbano, l'antepenúltim de la sèrie
Fitxa del llibre
Títol | El mètode Catalanotti |
Autor | Andrea Camilleri |
Traductor | Pau Vidal |
Editorial | Edicions 62 |
Sèrie | Comissari Montalbano |
Pàgines | 264 |
Comentari
Si us agraden les aventures del Comissari Montalbano aquest llibre no us decebrà. Té tots els ingredients que en Camilleri hi fa sortir: una trama que t’arrossega a no deixar el llibre fins al final, uns personatges ben dibuixats, aquell punt d’ironia i d’enfotre-se’n de tothom i, per què no dir-ho, d’un reguitzell de bons plats que, si no anem a Sicilia, em temo que mai no tastarem.
No explicaré la trama, llegiu-lo, però vull fer una reflexió sobre un punt que em va sobtar. Aquí Montalbano, a pocs anys de jubilar-se, té per una banda una gran saviesa i força experiència, factors que li permeten resoldre el cas hàbilment. Però per altra banda, tot i l’edat, s’enamora com un adolescent i no precisament de Lívia, la nòvia de tota la vida.
Aquesta nòvia en la distància, que en novel·les anteriors tenia més rellevància, queda aquí desdibuixada i, sincerament, maltractada pel protagonista. No se’l mereix pas el tracte que li dispensa el comissari la Lívia, després de tot el que ha fet per Montalbano al llarg dels anys. No sé en què pensava l’autor quan escrivia sobre ella, però sembla una mica com si li fes nosa, com si no sabés massa què fer amb el personatge i si, com és de preveure, la sèrie s’acabarà ben aviat, no sé pas com ho resoldrà.
Potser al darrer llibre la cosa s’arregla. Ja ho veurem.
Valoració
★★★★☆