El árbol de la vida

Fitxa

Títol	El árbol de la ciencia
Autor	Pío Baroja
Editorial	Projecte Gutemberg
Web	https://www.gutenberg.org/ebooks/60464
Pàgines

Comentari

Llegir els clàssics de vegades dona sorpreses, de vegades no. Aquesta novel·la d’en Baroja, tot i tenir una gran reputació de novel·la moderna, acusa el pas del temps i queda emmarcada en un passat que ja no existeix.

Tracta dels pensaments i actitud vital d’un noi que, al principi de la novel·la, estudia medecina i acaba essent metge. Però és un personatge un xic antisocial a qui no agraden ni els pacients, ni els altres metges ni la resta del món. D’amics en té pocs i només una amiga, la Lulú, li fa el pes. Però és un negat per les relacions socials i fins al final de llibre no s’hi casa.

Retrata un món que ha tingut poca continuïtat. Hi ha un exemple sobre la “recomanació” que m’ha fet enrabiar cada cop que hi surt. Si el protagonista veia que havia de suspendre una assignatura, demanava al seu oncle que el recomanés al professor, és a dir, que li fes tot més fàcil i l’aprovés. Si no trobava feina, demanava que el recomanessin, i en trobava per les influències de coneguts i amics.

Tot i això, el noi té uns grans dubtes existencials i en discuteix amb l’oncle. Hi ha tot un capítol –que segons els entesos és el millor del llibre– on es discuteixen sobre la seva visió del món a la llum dels filòsofs. Particularment el vaig trobar avorrit i pesat i me’l vaig saltar. Vaig per feina, jo.

El fil argumental és correcte i tal com avança, aprofita per descriure un munt de personatges secundaris a quin més estrafolari. Suposo que devien existir en el seu moment, però després d’una descripció acurada, els critica i els esbandeix de la trama.

És molt hispanocèntrica, i les al·lusions que fa a personatges de fora de Madrid (de províncias en diu) així com del camp valencià són francament decebedores. El pitjor, tanmateix, és que Madrid tampoc en surt gaire ben parada. Un hater en Baroja, vaja.

Després de tants anys i tantes lectures, considero que l’estil de Baroja és forçat i poc concret, com si no acabés del tot les frases o les idees que vol transmetre. Que el temps passa factura, vaja.

Valoració

★★★☆☆