El país dels altres
Una història molt humana en un moment d'alta tensió política
Fitxa
Títol | El país dels altres |
Autora | Leïla Slimani |
Traductora | Valèria Gaillard |
Editorial | Angle |
Pàgines | 368 |
Comentari
L’acció de la novel·la té lloc entre el final de la II Guerra Mundial i la independència del Marroc, fins aleshores protectorat francès. Una noia alsaciana —la Mathilde— s’enamora i es casa amb l’Amine, un soldat marroquí enrolat sota bandera francesa en la lluita contra Alemanya. En acabada la guerra se’n van tots dos al tros erm que el pare d’ell li havia deixat a Meknès, al Marroc, amb l’objectiu de transformar-lo, a base de molta feina, en un fruiterar productiu.
L’autora ens explica el xoc que representa per la Mathilde anar a viure en una casa de camp pobra i atrotinada enmig dels camps i lluny de la provinciana ciutat de Meknès. A això se li afegeix que l’Amine tan dolç i atent quan es van casar ara, obsessionat amb la feina i el xoc cultural de tenir una dona occidental en aquell racó de món, s’ha tornat esquerp, manaire, poc cortès i amb esclats de violència.
Quan arriben els fills, tot i que llur situació econòmica ha millorat, sorgeixen nous problemes. Ella viu en un país que no és el seu, però estima la terra i la família malgrat els disgustos que té al matrimoni. Ell també pateix del xoc cultural perquè ni segueix els costums o les lleis religioses del lloc, que considera atavismes de pagesos incultes, ni se sent identificat amb els ocupants francesos tot i que, quan li toquen l’honor, salta com una molla. Tothom viu en el país dels altres, i més quan la filla gran —l’Aicha— va a l’escola francesa i se sent poc estimada per les companyes i marginada per ser dona: és la tercera que s’adona que viu en el país dels altres.
Una novel·la que, a més de retratar una societat i un moment precisos, planteja problemes universals de marginació de les dones i d’integració i aiguabarreig cultural i humà. Una molt bona lectura.
Valoració
★★★★☆