La Klara i el Sol
On acaba el robot i on comença l'humà?
Fitxa
Títol | La Klara i el Sol |
Autor | Kazuo Ishiguro |
Traductor | Xavier Pàmies |
Editorial | Anagrama |
Sèrie | Llibres Anagrama |
Pàgines | 384 |
Comentari
Aquesta sí que és una història de robots. La Klara és una Amiga Artificial (AA) d’adolescents. Va ser creada per a això. És un exemplar excepcional d’una sèrie d’AAs molt observadors que enregistra tot allò que veu i en fa inferències i en dedueix possibilitats futures. En altres paraules, pensa per si mateixa i valora les conseqüències dels seus actes.
És especialment enriquidor seguir el seu camí envers la creació del concepte d'Ésser superior, en aquest cas el Sol. Segueix les pautes que molt probablement va seguir la humanitat primitiva tot interpretant els fenòmens físics i de causa-efecte per treure’n ensenyaments i proposar mesures apaivagadores de la ira dels déus.
És un relat que es llegeix sense entrebancs, però amb algunes branques del fil conductor de la novel·la que queden estroncades i fan preguntar-te per què. Què hi feien i per què han durat tantes pàgines, si finalment no tenen cap repercussió en el desenllaç de la història?
Una bona lectura pels amants del pensament i les preguntes sobre on acaben les màquines i comença la humanitat.
Valoració
★★★★☆